La palanca en aquest cas és l'obridor d'ampolles, l'obridor fa força cap a dalt i la xapa la fa cap a baix.. El fulcre està a un extrem de la palanca. És una palanca de 2n grau. Sabem que és de 2n grau per la disposició de l'esforç, del fulcre y de la càrrega respecte la barra.
El telèfon (del grec τῆλε, tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē, "veu") és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.
Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.
Funcionament bàsic
El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctriques, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.
El telèfon es composa històricament de dos blocs:
Una base, que conté els elements funcionals per tal de transmetre la veu i per tal de donar l'avís de trucada entrant i l'inici de les trucades sortints.
Un mànec amb un altaveu i un micròfon amb el que es poden intercanviar sons a traves de la xarxa telefònica. El conjunt micròfon-altaveu es troba disposat de manera que sigui fàcil la col·locació per tal de cobrir els dos òrgans emissor i receptor de la comunicació: la boca i la orella, respectivament.
La conversió d'ones mecàniques de so es pot realitzar gràcies a diferents tecnologies, aprofitant els diferents efectes físics que poden causar les vibracions sonores. Alguns exemples d'aquestes tecnologies són:
Micròfon de carboni, on es fa variar una resistència elèctrica per l'acció de les ones mecàniques.
Micròfon piezoelèctric on es produeixen tensions elèctriques variants segons les vibracions rebudes.
Micròfon de principi electrostàtic (electret).
Altres arranjaments de tipus electromagnètic, on l'oscil·lació d'un conjunt membrana-bobina pot convertir les ones rebudes en una senyal elèctrica.
El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància. El de més ampli us al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric, encara que també s'han utilitzat telègrafs òptics de diferents formes i modalitats funcionals.
Telègraf de Morse
Si bé el telègraf elèctric que coneixem avui va ser presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833, no és menys cert que Gauss y Weber es comunicaven ja al menys des de 1822 amb un telègraf elèctric creat per ells mateixos que unia els despatxos d'ambdós, situats en l'observatori astronòmic i la facultat de Física respectivament, i distants una mica més de dos quilòmetres (no s'ha d'oblidar que Gauss col·laborava activament amb Weber en les investigacions d'aquest últim sobre electromagnetisme).
El funcionament del conjunt és el següent: Quan en l'estació transmissora es tanca l'interruptor (manipulador) circula un corrent pel següent circuit: pol positiu, línia, electroimant, terra, pol negatiu, el que té com conseqüència que, activat l'electroimant, sigui atret una peça metàl·lica acabada en un punxó que pressiona una tira de paper, que es desplaça mitjançant uns rodets d'arrossegament, moguts per un mecanisme de rellotgeria, sobre un cilindre impregnat de tinta, de tal forma que, segons la durada de la pulsació de l'interruptor, es traduirà en la impressió d'un punt o d'una ratlla a la tira de paper.
La combinació de punts i ratlles es pot traduir en lletres mitjançant l'ús d'un codi convenient, en la pràctica el més utilitzat durant molts anys ha estat el codi Morse.
Per fer un pont de cartró i palletes necessitem:
-cartró fi,
-palletes
-de plàstic
-llapis
-regle.
-tisores
-termocoladora
-peses
Procediment:
* una tira de cartró de 25cm de llarg y 7 m d'ample.
* Em de tallar unes palletes,4 trossos de 7 cm de llarg cadascún, 8 palletes de 8,5 cm de longitud.
* Em de muntar una estrctura com la del dibuix. Podem enganxar els trossos de palletes entre elles i el cartró
amb termocoladora.
* Amb les peses, comparem la deformació vertical màxima de la làmina de cartró abans i desprès de construir l'estrcutura amb les `palletes. I recollim els resultats en la taula.
Estructures 1. Estructures resistens Les estructures resistents aguanten pesos i altres forces sense deformar-se.Els ponts han de resistir el pes de les persones i del vehicles que hi pasen, també ham de sportarla força del vent i de l'aigua.
Els edificis han de suportar el seu propis pes i el dels mobles i persones qur hi viuen.
El quadre de la bicicleta no s'ha de deformar quan hi pugem. Al mateix temps, cal que sigui lleuger o, en padalejar ens cansaríem molt.
2. Estructures d'armadura Les estructrues d'armadura són molt lleugeres.
Les estructures formades per barres són resistensi lleugeres. En comparaió amb les estructures mastisses, pesen poc.
Les barres normalment són d'acer. també poden ser d'alumini, aleshores l'estructura és encara més lleugera.
* Amb cargols i femelles s'obtenen estructures desmonpotables.
* Si les barres s'uniexen amb un rebló es forma una articulació o nus. Les barres poden girar.
* Per unir les barres de forma permanent se solden en els seus extrems.
3. Estructures rígides Les estructures d'armadura formades per triangles són rígides, no es poden deformar.
Hi han estructures que es poden deformar i altres ur no.
* Les estructures triangular no es poden deformar, és rígida.
* Les estructures quadriculars es poden deformar perquè no són rígides. 4. Estructures triangulars
Per construir una estructura triangulada es necessiten (2t+1) barres i (t+2) nusos, expressions en les què t representa el número de triangles. El número total de barres d'una estructura triangulada és b=(2n-3), on n representa el número de nusos.
Per cada nou triangles, s'afageixen 1 nus u dos barres a l'estructura.
Una acereria elèctrica produeix acer a partir d'un forn elèctric d'arc, partint de ferralla principalment sense necessitar d'altres instal·lacions pròpies del procés siderúrgic integral (bateries de coque, sinterizado i forn alt).
Com funciona un forn elèctric?
La càrrega del forn elèctric està constituïda de ferralla principalment. En el bany es duu a terme una reacció d'oxidació – reducció (processo redox). Durant la fusió oxidant s'elimina el fòsfor i durant la reductora el òxid de ferro dissolt en el bany i el sofre. Controlar el tipus d'atmosfera en el bany és fàcil.
La calor es troba en la part superior de la càrrega, sent necessari en general usar bobines electromagnètiques a fi d'induir a una agitació en el recipient perquè el material més fred del fons aconsegueixi la part superior igualant-se d'aquesta forma la temperatura i la composició
