Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.
Funcionament bàsic
El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctriques, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.
El telèfon es composa històricament de dos blocs:
Una base, que conté els elements funcionals per tal de transmetre la veu i per tal de donar l'avís de trucada entrant i l'inici de les trucades sortints.
Un mànec amb un altaveu i un micròfon amb el que es poden intercanviar sons a traves de la xarxa telefònica. El conjunt micròfon-altaveu es troba disposat de manera que sigui fàcil la col·locació per tal de cobrir els dos òrgans emissor i receptor de la comunicació: la boca i la orella, respectivament.
La conversió d'ones mecàniques de so es pot realitzar gràcies a diferents tecnologies, aprofitant els diferents efectes físics que poden causar les vibracions sonores. Alguns exemples d'aquestes tecnologies són:
Micròfon de carboni, on es fa variar una resistència elèctrica per l'acció de les ones mecàniques.
Micròfon piezoelèctric on es produeixen tensions elèctriques variants segons les vibracions rebudes.
Micròfon de principi electrostàtic (electret).
Altres arranjaments de tipus electromagnètic, on l'oscil·lació d'un conjunt membrana-bobina pot convertir les ones rebudes en una senyal elèctrica.
Orígens
-
Antonio Meucci -
Esculptura d'en Johann Philipp Reis
-
Alexander Graham Bell
